Arantec

04/06/2026

Las crecidas repentinas en montaña exigen respuestas rápidas.

La tecnología para gestionar riesgos incluye:

✔️ Sensores autónomos, que miden lluvia y nivel del río 24/7.
✔️ Alertas Tempranas (SAT), que avisan de forma automática ante el peligro.

El resultado es disponer de más tiempo para evacuar y proteger.

La tecnología no frena el agua, pero transforma los datos en minutos que salvan vidas.



📹 Guardianes Antioquia

02/06/2026

¿Están preparados nuestros sistemas de alerta para la nueva realidad climática?

El adelanto del calor confirma una tendencia preocupante. Analizamos los puntos críticos del sistema actual:

🔸 El desafío de la resolución: los avisos actuales cubren zonas amplias, dejando fuera los microclimas urbanos y las islas de calor.

🔸 La red de sensores es clave: una infraestructura densa y automatizada es lo que permite pasar de mapas provinciales a la gestión fina del territorio.

🔸 La brecha de los interiores: casi todas las muertes ocurren puertas adentro, pero seguimos midiendo únicamente la temperatura de la calle.

Para proteger a los más vulnerables en colegios o residencias, la monitorización continua en interiores ya no es una opción, es una necesidad de mantenimiento y habitabilidad.

Lee el artículo completo y descubre cómo optimizar los planes de contingencia.

3832 muertes por calor en el verano de 2025. Analizamos los sistemas de alerta por calor en España: cómo funcionan, qué les falta y por qué medir mejor salva vidas.

28/05/2026

Copernicus ha llançat Weather Replay, una màquina del temps digital que permet reviure i analitzar qualsevol episodi meteorològic des del 1940 amb recreacions horàries en 3D.

Aquesta potent eina combina milions d'observacions procedents de satèl·lits i estacions meteorològiques per reproduir la distribució exacta de la precipitació o els camps de vent de grans temporals, com ara el Gloria, i permet comparar escenaris i descarregar dades tècniques.

L'anàlisi retrospectiva basada en models d'alta precisió és clau per a la resiliència del territori. Visualitzar la dinàmica dels fenòmens extrems del passat ens proporciona el coneixement necessari per dissenyar millors protocols de protecció civil i anticipar-nos als riscos actuals.

L'aplicació Weather Replay de Copernicus, com una màquina del temps, permet reviure qualsevol situació meteorològica des del gener del 1940.

26/05/2026

¿Están los planes de autoprotección preparados para la nueva realidad climática?

Compartimos el análisis de Carlos Moreno y Anna Almécija en Cuadernos de Seguridad sobre el impacto de la meteorología extrema en eventos al aire libre.

Tres puntos clave del artículo:

🔹 El clima ya no es un imprevisto menor: fenómenos como los reventones cálidos alteran por completo la seguridad de cualquier gran concentración.

🔹 Estructuras al límite: casos como el Medusa Festival 2022 demuestran que las normativas actuales de estructuras temporales se quedan cortas ante la realidad climática.

🔹 Riesgo sistémico: el debate ya no es si el evento se adaptará, sino la viabilidad de ciertos formatos en zonas de riesgo.

El cumplimiento estricto de la normativa vigente ya no garantiza la seguridad. La resiliencia real de un evento exige pasar de planes estáticos sobre el papel a una gestión dinámica del riesgo basada en la monitorización y la alerta temprana.

Eventos y clima extremo: cuando la meteorología pone en riesgo la seguridad, un artículo de Ana Almécija y Carlos Moreno.

21/05/2026

Més de 105.000 persones estan exposades al risc d'inundació al Maresme. El nou Pla Director 2050 proposa un canvi de paradigma en la gestió del risc hidrològic.

3 punts clau del nou pla:

🔹 Gestió integral de conca vs. actuacions per trams: es prioritzaran les 65 rieres segons el risc real per a la població i l'impacte econòmic associat.

🔹 Inversió estratègica: 685 milions d'euros fins al 2050 (500 M€ en trams urbans i 185 M€ en zones no urbanes).

🔹 Solucions basades en la natura (SbN): es redueix la dependència de les infraestructures de formigó per potenciar les basses de laminació, el manteniment de lleres i la recuperació de les planes d'inundació.

Des d'Arantec recordem que la tecnologia de sensorització és el complement digital imprescindible per monitoritzar els episodis hidrològics i activar protocols d'emergència en temps real.

Quina opinió us mereix aquest model de priorització de rieres? Creieu que els criteris de risc i exposició haurien de tenir més pes que els criteris històrics d'actuació?

https://www.3cat.cat/3catinfo/el-maresme-localitza-les-10-rieres-on-cal-actuar-amb-prioritat-per-reduir-el-risc-dinundacio/noticia/3405345/

Cal actuar en moltes de les 65 rieres perquè no suposin un perill en cas de temporal

19/05/2026

La Generalitat acaba de presentar la nova Estratègia de gestió forestal sostenible de Catalunya: 14 eixos de confinament, franges de protecció als nuclis habitats i més de 36 milions d'euros d'inversió per frenar la propagació dels grans incendis forestals.

És una aposta clara per la prevenció estructural, i un pas en la bona direcció.

Les infraestructures forestals defineixen on pot contenir-se el foc. Però saber quan el bosc és més a prop de cremar que de resistir requereix també conèixer el seu estat en temps real: la humitat del sòl, l'estrès hídric de la vegetació, els canvis que precedeixen la ignició.

Precisament això és el que treballem des d'Arantec en el marc del projecte europeu SenForFire INTERREG SUDOE, juntament amb els socis del consorci.

Gestió del territori i dades del camp. Les dues coses.

El Govern dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya. És titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària.

14/05/2026

L'evidència científica és incontestable: la serralada pirinenca està canviant a un ritme que desafia els nostres protocols actuals. L'estudi liderat pel Meteocat (LIFE Pyrenees4Clima) confirma una tendència alarmant per a la gestió pública i les emergències:

🔹 Expansió de l'estiu: guanyem 5 dies d'estiu per dècada; avui l'estiu dura 32 dies més que a mitjan segle passat.

🔹 Dèficit de fred: registrem 20 dies menys de temperatures negatives i una reducció crítica del gel als estanys.

🔹 Estrès hídric i tèrmic: la temperatura mitjana ha pujat 2 ºC, intensificant-se a l'estiu amb un augment constant de les nits tropicals.

Aquesta desestacionalització obliga a una revisió urgent dels calendaris de prevenció d'incendis i de les estratègies de gestió de recursos hídrics al vessant sud.

Un estudi transfronterer liderat pel Meteocat constata que els Pirineus guanyen gairebé 5 dies d’estiu per dècada, mentre que el període de gel dels estanys s'escurça.

12/05/2026

La gestió de l’aigua a Catalunya s’ha de moure entre dos extrems: la sequera extrema i els aiguats sobtats.

Ajuntament de Rubí ha entès que l’única eina per fer front a aquesta volatilitat són les dades en temps real.

Instal·lar sensors no és només tecnologia, és una decisió política i tècnica per protegir la riera i el pressupost municipal.

Quan el regidor Andrés Medrano parla de “fer un salt”, es refereix a deixar de ser reactius per ser, finalment, preventius.

És aquest el nivell de digitalització que necessitem a totes les comarques?

El sistema permetrà actuar en temps real davant episodis de pluja intensa

07/05/2026

L’estiu al Mediterrani ha deixat de ser una estació per convertir-se en un repte de gestió permanent.

Segons dades del projecte europeu The HuT, en què Arantec col·labora en el demostrador de la Val d’Aran, a ciutats com València podríem tenir fins a 6 mesos de calor extrema l’any.

3 claus per a la gestió tècnica:

- L’asfalt com a focus de perill: els materials urbans acumulen calor i la reemeten durant la nit; cal canviar la pavimentació per superfícies permeables i clares.

- L’efecte refredador de l’ombra: l’arbrat madur pot reduir la temperatura del terra fins a 10 °C. És la infraestructura de refrigeració més econòmica i eficient.

- Sistemes d’alerta en temps real: la coordinació entre sensors urbans i serveis de salut és vital per reduir les més de 400 morts anuals a la regió.

Un municipi preparat no és el que millor reacciona a una onada de calor, sinó el que redissenya els seus carrers per evitar que la temperatura es dispari.

Donar resposta a la calor extrema és, en última instància, una opotunitat per a redefinir el nostre model urbà i fer-lo més humà, més verd i més resilient.

05/05/2026

¿Es la falta de presupuesto una excusa válida cuando hay vidas en juego?

En el Everest, un sistema de alerta temprana de 3,5 millones de dólares es hoy, literalmente, chatarra oxidada.

Pero lo más alarmante es que las autoridades admiten que no saben si las sirenas funcionarán ante un desborde glacial.

Instalar tecnología es solo el primer paso; el verdadero desafío es la sostenibilidad operativa. Este caso nos obliga a replantearnos si estamos priorizando la inauguración del proyecto sobre su funcionamiento a largo plazo.

Si gestionas infraestructuras críticas, este artículo es una lectura necesaria para evitar errores de planificación comunes.

El sistema de alerta de inundaciones en el lago glaciar Imja no ha recibido mantenimiento desde 2016, según relatan a la BBC los habitantes locales, atemorizados.