25/12/2024
HISTÒRIA DE SA SOPA DE NADAL
Sa riquesa de sa nostra cuina fa que per nadal tenguem un parell de sopes tradicionals conegudes.
De ses més desconegudes, sa sopa de la reina, de cases més senyorials, i sa sopa de nadal de Deià, més propia de d’aquesta part de sa Serra de Tramuntana, són ses més habituals
Peró sa més popular, a ses nostres cases, és sa sopa de nadal catalana.
S’origen de sa sopa de nadal és s’escudella i carn d’olla, el plat de sopa documentat més antic d’Europa, i l’escriptor franciscà català Francesc Eiximenis, que va viure al segle XV, explica que era un plat que menjaven tots els catalans a diari.
L’escriptor i consultor gastronòmic Jaume Fàbrega també assegura que l’escudella i carn d’olla és un plat de Nadal sobretot a Barcelona, però des de temps relativament recents, i explica que ens ha arribat tal com la coneixem ara a través dels llibres culinaris de la Renaixença i de l’època modernista, com La cuynera catalana o Avisos o sien regles senzilles a un principiant cuiner o cuinera, aquest darrer de Felip Cirera, cuiner del bisbe de Vic al segle XIX.
Una escudella que tradicionalment havia de portar els anomenats «quatre evangelistes» o «quatre ordes mendicants»: carn de porc, xai, vedella i gallina. Al començament, en comptes de galets, es feia amb macarrons tallats i formatge, i més endavant es va incorporar aquest tipus de pasta en forma de cargol tan típica ara en aquestes dates.
el galet a la sopa, va ser idea d’un fabricant de fideus de Valls de principis del segle XX, en Tomàs Guinovart. Ell va trobar que els macarrons eren molt difícils de menjar amb cullera perquè s’escorrien tota l’estona.
Després de donar-hi voltes, va decidir crear un macarró més gran i amb la forma del que coneixem com a galets, el qual s’acoblava molt millor a la cullera. En veure aquella nova pasta, la mestressa de la casa va quedar encantada i inclús va voler-lo farcir amb la pilota de l’escudella. La resta és història.
