19/10/2026
Hi ha dies que t’asseus a fer una cosa senzilla —un correu, una trucada, recollir la cuina— i no surt. No és que et costi: és que no hi ha res. El cos pesa, el cap va en blanc i et quedes mirant la pantalla.
Des de fora això sembla mandra. Per dins és un cos que fa setmanes que va en alerta i ha decidit apagar el motor.
Perquè el bloqueig no és el contrari de l’activació. N’és el final. Quan portes massa temps en tensió i no serveix ni lluitar ni fugir, el sistema nerviós baixa la persiana: buit, cansament, desconnexió.
I per això dormir un cap de setmana sencer no sempre arregla res. No és son acumulada. És desgast acumulat.
«Posa-hi ganes» és, segurament, la frase menys útil que es pot dir a algú així. També quan te la dius tu.
👉 Tu en quina marxa passes més hores: alerta o bloqueig?